Enregistrat en directe a la mítica sala Zeleste de Barcelona l’any 1976.
Oriol Tramvia és acompanyat pel grup Bhakta, format per Alfonso Encinas a la guitarra elèctrica, Salvador Pérez al baix elèctric, Carles Pérez al piano Fender i als violins i Sebastià Silvestre a la bateria. Compta també amb les col·laboracions de Miki Espuma, Joan Cassola i Dolors Palau.
Inclou versions dels poemes Venedor d’amor de Joan Salvat-Papasseit, Ariadna de Salvador Espriu i de la cançó tradicional La presó de Lleida. La fotografia de la portada és obra de Colita i el disseny gràfic és de Claret Serrahima.
Aquest primer disc d’Oriol Tramvia traspua honestedat i apunta certs elements que després s’han anat confirmant. D’una part l’aposta pel directe -quant s’hagués pogut fer en estudi- diu clarament que l’artista vol, per sobre de tot, donar fe del moment més que elaborar teories o discursos de laboratori; per altra banda la musicalització de poemes demostra que les inquietuds del jove cantautor van mes enllà del simple crit o protesta.
Acostar-se a Espriu o Salvat-Papasseit sorprèn per la seva gosadia en un moment com aquell. Els seus textos ja insinuen que arriba per no marxar:
“acabaré quan comenci una història sense hac
mentrestant porta petardos, a la memòria dels cremats!”
Des de bon començament no s'està de barrejar elements teatrals o d’espectacle, com per exemple a Pallissa ianqui. Textos propis, poemes d’altres i la idea de teatralitzar el concert són els tres eixos que es dibuixen en aquest treball i que després ha anat desenvolupant al llarg de la seva carrera.
L’LP original és editat per Edigsa i l’any 2010 surt al mercat el CD reeditat i digitalitzat per Picap.
