L’Argenté de Badalona (Satélite K 2014) és un disc on Oriol Tramvia canta els poemes de Joan Argenté. Es tracta d’un treball que vol aproximar al públic la figura del poeta badaloní i per fer-ho s’acompanya del grup de fusió Calamento i de la cantant gaditana Izä.
El disc es compon de nou cançons que corresponen a nou poemes de Joan Argenté i una versió de Le Plat Pays de Jacques Brel, cançó que el poeta va traduir i adaptar al català.
JOAN ARGENTÉ
Joan Argenté neix a Badalona el 21 de Juny de 1931, estudià batxillerat a l’Institut Municipal Albèniz on va comptar amb el mestratge d’Enric Bagué i Mª Aurèlia Capmany que van despertar en ell la passió per la literatura i el teatre.
L’any 1953 es va llicenciar en Dret, professió que ha conreat junt amb l’escriptura al llarg de la seva vida. Els temps de tants dits és el seu primer llibre de poesia, amb el que guanyà el Premi Joan SalvatPapasseit l’any 1959. L’any 1975 guanyà el Premi Carles Riba per Seminocturn, semidiürn i el 1981 el Premi Josep Mª Segarra a la traducció teatral per La balada del gran macabre de Michel de Ghelderode.
La seva poesia es fonamenta en gran part en les paraules i la seva fonètica: jugant amb el llenguatge reflecteix la realitat que l ’envolta, donant-li un nou caràcter amb la sonoritat dels mots.
Molt vinculat a Badalona, va suposar un dels pilars culturals de la ciutat: formà part del grup REM, constituït l’any 1958 per autors i pintors per tal de deixar enrere l’academicisme i abraçar les avantguardes, i va col·laborar estretament amb el Grup Estrop, sorgit de l’Orfeó Badaloní i dirigit per Màrius Sampere.
L’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva dedicació a favor de la llengua i la cultura catalanes.
