Un guionista en crisi que s’alimenta de projectes literaris i de fracassos, una dona sola que busca el sentit de la vida en els petits plaers quotidians, l’autor que s’ho mira des de fora sense acabar de decantar-se per cap dels dos personatges i que s’esforça per convèncer-se que la vida és real i irreal a la vegada.
A l’escenari, l’autor i a la pantalla els dos actors que interpreten la parella.
Un text que combina la transcendència amb la ironia; la punxada corrosiva amb l’atzar; la frase dita a la manera d’eslògan amb la imatge poètica recitada a mitja veu i que recorda Beckett, Boris Vian, Sisa.
Una original narració explicada d’una manera diferent.
Dues pantalles separades. A un cantó ell, que porta a l’extrem l’agonia del full en blanc . A l’altre ella: la Madonna, la seva musa hiperrealista, la que el lliga a la realitat.
Un està immers en la composició, l’altra es menja el món amb una gran dosi d’optimisme. L’un paralitzat, l’altra amb una vitalitat desbordant.
Enmig d’aquests encontres i desencontres la veu de la consciència, el narrador que ens apunta cap a on hem de mirar, què s’amaga darrere els dos personatges.
Tot passa en un escenari íntim, on el públic pot entrar dins els pensaments dels protagonistes agafat de la mà del narrador.
Fitxa artística
Idea, text i interpretació:
- Oriol Tramvia
Actors a l’audiovisual:
- Ell: Norbert Ibero
- Madonna: Imma Bracons
- Off Jaques Brel: Pep Molina
A l'acordió:
- Dr. Soler
Fitxa tècnica
- Direcció: Teresa Petit
- Suport escènic: Iban Beltran
- Imatge: Pere Jiménez, Roger Prat i Gabriel Valiente
- Llum: Griselda Jornada